Diàleg persona màquina

Francisco Javier Hernando

 

El desenvolupament d'eficaços sistemes de diàleg oral exigeix una selecció d'estratègies de diàleg apropiades capaces de realitzar les preguntes adequades i d’obtenir la informació desitjada de l’usuari. La problemàtica resideix en que no hi ha un mètode establert o uns criteris clars que determinen una bona estratègia. Els criteris que a la UPC fem servir a l’hora de dissenyar un diàleg es basen en conceptes molt simples:

 

  • No permetre que l’usuari es perdi
  • Contestar directament a les preguntes de l’usuari
  • Oferir la possibilitat de corregir en qualsevol moment
  • Evitar malentesos.

A més a més d’aquests fonaments de disseny existeixen dos factors que condicionen el desenvolupament de diàlegs i que es tenen molt en compte. En primer lloc els diferents escenaris d’aplicació que s’han de resoldre, és a dir, el disseny del diàleg està determinat per l’àmbit d’aplicació del sistema. En segon lloc un factor important en el que es refereix a estratègia de diàleg són les prestacions dels sistemes de reconeixement de la parla emprats.

Tenint en compte aquests conceptes, en la majoria de casos els sistemes de diàleg desenvolupats fomenten un estil determinista de control. Aquests sistemes asseguren una major robustesa minimitzant el número de confusions o de pèrdues per part de l’usuari, a canvi d’una menor llibertat i pèrdua de naturalitat.

Algunes de les estratègies habituals que formen part del diàleg destinades a l’increment de la robustesa i de la naturalitat en aquest tipus de sistemes deterministes són:

 

  • Ús de generadors de text naturals
  • Ús de paraules clau de control: ajuda, correcció, repetició, ...
  • Estratègies de reforç/ simplificació del reconeixement, com per exemple no obtenir més d’una dada per torn de diàleg
  • Estratègia d’ajuda automàtica
  • Ús de confirmacions implícites en cada nou torn de diàleg
  • Ús de confirmacions explícites només en qüestions clau.